Escolto l’art de la fuga una nova versió d’en pierre-laurent aimard fugit a primeres hores de la feina amb una petita taça blanca d’un café negre i penso distretament en les darreres hores, en els dies malpassats, no trobo en ells cap plaer, sols en aquest petit instant de lúcida consciència penso en la possibilitat d’una felicitat indolora i repaso mentalment el llibre de michel houellebecq, l’art de l’escapisme no es la fugida sino la presència absent en un llenguatge comú que ni tan sols t’importa.