Pensant enmig de les primeres hores del dia en aquest gest cada cop més habitual de deixar-te endur per links fins recòrrer un veritable mapa del pensament trobo motius per escriure. Del Siggraph fins a erwinhauer i des d’aquest fins a cabinstudio per acabar en el moma, tota una declaració d’intencions de l’atzar. http://www.moma.org/exhibitions/2008/elasticmind/
Fa uns anys perseguia la forma de l’ànima ara d’un temps ençà la pell de la llum i darrera d’ella la seva estructura, no sé si amb això cerco un manifest del meu treball escultoric i d’una recerca arquitectònica o es una suau inclinació a resultes de les intencions passades, penso que hauré de llegir les enéades de Plotí.
M’agradaria descriure i repasar l’art en aquests termes segurament la fressa que deixa la porta mig oberta de Proust s’assemblaria massa a les finestres obertes de Vermeer i a la tremolor de Klee. Parlar de Siza després de tot no seria estrany i veure les plantes del seus edificis un exercici de lectura necesaria. I fins i tot alguna cancó de Pascal Comelade com la que ara escolto Les humours de Catherine o de Jean Aubry podrien constituir una continuació als arguments presentats.
Crec que la manera tranversal de pensar constitueix el cor de la intuició i amb ella la imprecisió que m’atrau una imprecisió certera com tots el penediments de Velazquez. A vegades dibuixo per creure en el que penso i no es fins més tard que me n’adono que no entenem mai cap dibuix en la inmediatessa de la seva execució.
